Comprovant enllaços externs...Comprovant enllaços externs...
Secció de Benafigos
MATANÇA TRADICIONAL DE LA BACONA 15-11-2003 No hay traducción para esta página

Totes les Fotos Disponibles en la

Foto-Galeria

Tot va començar al Gener de 2003. La nit de Sant Antoni, per tradició es rifa un baconet menut que es passetja per tot el poble. L'agraciat va ser un veí del poble, Eduardo Albert. Durant un any, han estat alimentant-lo per a fer-lo grosset.

Quan els “Clavaris de Sant Antoni” 2003 (Victor, Eugenio, Juan Miguel i Jorge) el van rifar, no arribava a 20 kg. i, el mes de Novembre, el seu pes era d'uns 190 kg., aproximadament.

Després de convidar a tots els amigatxos, i per suposat a tota la família com es tradició, el dissabte 15 de Novembre de 2003, a les 8:30 h, estava tot preparat per començar a fer la tradicional matança.

Primer, la vàrem treure del corral amb el ganxo i molta força i, com vam poder, la vàrem pujar damunt la taula per matar-la. El més important en este moment es que la sang, quan ix, no es qualle (si això passara, no es podria aprofitar per a fer les botifarres). Amb este fí, normalment per tradició una dona, la meneja mentre va eixint. Una volta ja ha eixit tota la sang, la vàrem transportar amb un remolc fins el mas del Tarragó, al Sol del Terme, on es faria la festa de la matança.

Per començar la matança, s'agafen unes argelagues i es cremen per tal de llevar-li tots els pèls a la bacona. Actualment, és més senzill cremar la bacona amb butà, i de fet s'està perdent la tradició de cremar la bacona amb argelagues. Mentre un li pega foc amb les argelagues, els altres rasquen tota la pell amb navalles per a llevar-li els pèls.

Després, amb aigua calenta i unes pedres especials ("pedra tosca") per acabar de rascar la pell, es deixe completament neta la bacona.

Amb l'ajuda del gran matarife d'Iginio Marín, es va procedir a esquarterar la bacona. Començant pel cap, i passant després a la panxa. Poc a poc, totes les peces es van anar separant.

El més lluidor és, sense cap tipus de dubte, el moment en el qual es trauen els pernils i espatlles. Eren impressionants. Un pernil pesava 24 kg.

Les dones, mentre es va esquarterant, renten els budells per a poder fer les botifarres i xoriços. Esta feina és de les mes delicades i que més mèrit té, ja que ara es venen els budells sintètics, evitant-nos esta feina tan desagradable. Però té la seua recompensa, ja que els budells de la bacona li donen un sabor més natural a les botifarres i als xoriços.

Una volta està tot esquarterat, es fa l'esmorzar amb la carn de la bacona i així es prova per primera volta.

Després de l'esmorzar, es procedeix a picar la carn per fer els xoriços. La carn picada es fica dins d'un recipient i es mescla amb pimentó, xerès i all. Quan està ben regirat, es deixa reposar una miqueta i es passa a fer les botifarres. Per a les botifarres, no es fica carn picada; es fica el greix de la bacona per a donar-li suavitat al gust de les botifarres, talladet amb navalla molt finet. Este greix s'ajunta amb la ceba trossejada i bullida, arròs bullit i la sang, que, com hem dit abans, no està quallada en haver-la menejat. També se li fica sal, canella i clavell. Es torna a barrejar tot i ja ho tindrem preparat per utilitzar-lo després en l'elaboració de les botifarres.

Una vegada tenim la mescla per a fer els xoriços i les botifarres, es comença a ficar dins els budells que s'han netejat prèviament. Es prepara el fil de nugar per a donar-li la forma als xoriços i botifarres. Es poden fer més grans o més menuts.

Al mateix temps, es fica una gran caldera al foc amb aigua. Quan està molt calenta l'aigua, ja ho tindrem tot llest per a anar ficant poc a poc els rasts de les botifarres amb la finalitat de coure-les. Açò té una explicació, ja que com la sang està sense coure, necessitem este procediment per a fer-ho. Quan es trauen, ja es poden dur al secador, juntament amb els xoriços. Este procediment és fonamental per tal de secar-ho tot.

Els bons menjadors diuen que quan més bones estan, és en traure-les de la caldera.

L'últim prodeciment serà al dia següent, quan es van a salar les cansalades i els pernils. Blancs de sal, es pengen al secador fins l'hivern que ve, quan estaran llestos per a provar-los.

[P.I.B.] [Benafigos] [Fòrum] [Comunicats] [Contactar]

© Penya Independent de Benafigos, 2003 - 2015

Tots els logotips, marques, noms d'empresa i qualsevol altra referència a títols protegits per la propietat industrial o intelectual que s'esmenen a esta Web són propietat dels seus titulars. Els comunicats i els missatges del fòrum, així com les notícies externes esmentades a qualsevol dels apartats d'esta Web, són responsabilitat dels seus autors respectius. Només ens fem responsables dels missatges, comunicats o notícies que estiguen firmats per la Penya Independent de Benafigos.
Les dades proporcionades en el registre d'usuari són exclusivament per a ser utilitzades dins d'esta Web. No venem ni cedim a ningú les dades de qui es registre ací. Si vols deixar de ser usuari de la nostra Web, pots donar-te de baixa sempre que vulgues, tant des del fòrum com des de l'Administració d'Usuaris de la pròpia Web (dins la secció d'Actualitat).
Servidor Creat amb Base de dades Allotjat a Per a descarregar arxius
Apache Foundation PHP MySQL Evidalia Hosting Free Download Manager
Free Download Manager
Apache 5.6.30

La teua localització: - (). El nostre servidor: - ()