Comprovant enllaços externs...Comprovant enllaços externs...
Secció de Benafigos
Dades meteorològiques de Benafigos corresponents a l’any 2008, per Jorge Marín Monferrer.
Molins fariners al Riu Montlleó, per Miguel Àngel Martí Tomàs.
Camins i Aigua, per Miguel Àngel Martí Tomàs (existeix un llibret, editat per l'Associació Cultural l'Ortisella i patrocinat per la CAM, on es recull este mateix treball).
La pedra en sec a Benafigos, per Miguel Àngel Martí Tomàs.
 
AnarAnar a la 1a part 1 | 2 | 3 | Veure text complet Anar a la 3a partIr
Portada

DESCRIPCIÓ DELS MOLINS FARINERS AL RIU MONTLLEÓ

Molins del Riu Montlleó

Anant riu amunt des d'abans que el riu Montlleó s’ajunta a la rambla Carbonera i passa a anomenar-se Rambla la Viuda, trobem una sèrie de molins que hem numerat segons el catàleg de molins fariners fet per Benjamí Barberà.

El primer molí que trobem és el Molinet de Matella (251) està molt malmès per les embranzides del riu, les ruïnes del casal és trobem a l’esquerra, el casal és molt petit i sense habitatge, però suficient per encabir un joc de moles catalanes, tenia una petita rampa a la sèquia i desguassava mitjançant una sèquia coberta.

Entrant al terme d’Atzeneta, aigües amunt esta el Molí del mas Blanc (250), esta situat a la dreta del riu, la telada del casal és ja malmesa, la rampa del molí te dues entrades, a la sala de moles veiem un joc d’aquestes, esparses per l’estança.

Molí del Mas Blanc

Molí del Mas Blanc

Per a donar aigua al molí es projecte construir un embassament o pantà, és un molí de dos pedres i una limpia i no té bassa, per la qual cosa molia sempre a tesa, mentre abaixava el va riure. El construís Miguel Vidal Belles que estava casat amb Mª Rosa Belles Miralles, ells van ser els moliners, després passa als seus fills Basilio, Joaquim, Vicente i Juan Vidal Belles, mes tard va ser propietari i vertader amo Vicente que al seu mort pas a Alexandre Vidal Belles i Elvira Vidal Belles fills de Basilio, Alexandre se casa amb Melchora Vidal i van tindre dos fills Consuelo i Mari Carme que junt amb Basilio són els actuals propietaris. En 1881 quan vivia Miguel Vidal Belles va haver-hi una riuada tan gran que es porta l'edifici reconstruint-se ràpidament durant eixe mateix any segons consta en la fatxada principal davall del ràfel.

En una roca negra que hi ha en la vora del camí de baixada al molí esta assenyalat el nivell que aconseguís l'aigua, al costat del molí que no té vivenda hi ha un corral on deixaven les cavalleries que transportaven les càrregues de blat, els terrenys que afronten amb el molí són uns propietat del mateix i altres comunals.

Miguel Vidal Belles construís l'assut i la sèquia, l'assut és una paret d'1 metre d'ample tot de pedra que travessava el llit del riu i esta situat a uns 200 m. riu a baix, després del pont penjat cap al mas de Pascualet, la sèquia discorre davall terra després de creuar la ramblella de Meanes, la part descoberta transcorre entre el muntanya a l'esquerra i una paret de pedra grisa a la dreta, primer estava al descobert després a causa de les riuades es va cobrir, la sèquia subterrània va servir de refugi en la guerra civil.

Quan el  riu pujava en excés el blat era portat al mas Blanc que era la vivenda dels propietaris, este molí deixa de funcionar sobre l'any 1970 ja que va caure part de la paret esquerra que donava al va riure i va taponar el principi de la sèquia.

També ala dreta del riu és trobem “La Molineta de Mano” (242), dalt del pont que creua la carretera d’Atzeneta a la Torre d’Embesora, tot a frec de corrent, queden escassos vestigis de les parets del casal i de la sèquia, és sap que era d’una mola i que ben aviat se’l va endur el riu.

Prop del pont de Fusta o Pon Penjat que creua el Montlleó dins del terme de Benafigos és troba el Molí del Curro (243) , les ruïnes que queden aigües amunt són poc aclaridores, cal destacar la sèquia que des de molts metres abans del molí va per subterrània del riu excavada a les graves consolidades del marge.

El Pont de fusta el va bastir l’any 1898 el baró de la Torre Matella per anar a Atzeneta, que era el poble de la seua dóna.

Molí del Curro

Molí del Curro

Pont de fusta al Riu Montlleó Pont de fusta al Riu Montlleó

Pont de fusta al Riu Montlleó

El Molí dels Ullals (241)  era un casal amb habitatge, roman sense sostre i en ruïnes, pujant pel riu el trobem a la dreta, Del molí resta un joc de moles catalanes ensorrades i el cup de poca fondària i molt ample.

Molí dels Ullals

Molí dels Ullals

També a la dreta del riu és troba el Molí Gondorro (240), el casal amb solera per sostre encara hi roman, però les dependències són en ruïnes, és molí de cup rodó, bastit en pedra tosca i lluït. Al carcau no s’hi pot accedir perquè el desguàs està ensorrat, un càlcul erroni al bastir-lo va fer que l’aigua del desguàs , de vegades topés amb el corrent del riu, això feia que el molí no desguassava i el rodet es aturava no deixant-lo funcionar. Aixecar les parets de la bassa, del cup i tot el carcau va suposar una reforma necessària i costosa, deixant poc a poc de funcionar.

Molí Gondorro

Molí Gondorro

El Molinet o Molí del Forcall del Riu (230) el trobem a l’entreforc del riu Sec de Benassal i el riu Montlleó, a la dreta apareixen les ruïnes del casal, gran i amb les dependències envaïdes per la vegetació entre les runes queda un joc de moles catalanes. Cal destacar l’assut, amb sèquia buidada a la singlera del riu, al final de la sèquia hi ha una bassa petita, del fons surten dues rampes de poc desnivell que arriben a les botanes, una per la mola i l’altra per la limpia.

El Molinet o Molí del Forcall del Riu

El Molinet o Molí del Forcall del Riu

Del Molí de la Granja (231) queden les ruïnes del casal petit i envaït per la vegetació, resta el cup redó de reforç quadrat.

El Molí de la Vinya (223), el seu casal resta ben conservat, a l’esquerra del Montlleó, és molí de rampa i podem veure la boca i l’esglanoament, la maquinaria està en bones condicions, molí d’una mola, aquestes són catalanes i al carcau hi ha dos rodets (un per la mola i l’altra per la limpia), a la rampa hi ha la data de 1698.

Molí la Vinya

Molí la Vinya

La principal zona de molins era per tant el riu Montlleó entre els termes de Benassal i Vistabella, l’any 1253 Guillem d’Anglesola i Constança d’Alagó senyors de Culla fan donació a Bernat de Montpalau i a la seua esposa Guillemona de tots els molins de Montlleó entre el terme de Vilafranca i el del Boi (ara de Vistabella). Aquest molins consten des del darrer terç del segle XV a mans de Pere Fabregat de Montlleó i dels descendents que se’ls partiren. Cap al 1650 existien ja el molí Mes Alt, el de la Cova i el Batà al terme de Benassal i els molins del Pas i de la Vinya al terme de Vistabella. A primeries del segle XVIII el mol mes Alt era de Nicolau Edo que li donà nom el Molí Colau i els del terme de Vistabella eren de Vicent Bertran, mentre que els Fabregat només conservaven el Molí la Cova. Tret en desús el Batanet a meitat del segle XIX la resta de molins seguí funcionant fins ben entrat aquest segle. El Molí la Cova era habitat, així com els del terme de Vistabella fins la dècada de 1970, i el Molí Colau encara fins fa poc.

Al Molí Nou (224) trobem el casal que sols resten les parets, és a la dreta del Montlleó, separat del molí hi ha una construcció mes recent, era molí de rampa, de la qual encara podem veure la boca, la bassa és allargada i petita, rebia el desguàs del Molí de la Vinya (Vistabella), son la prova les restes de 3 pilars amb cadenes que hi ha al riu, el desguàs anava per una sèquia buidada a la roca de la qual encara podem gaudir. Cal dir que aquest molí fou reedificat l’any 1780 sobre un altre preexistent del segle XIII.

Molí Nou

Molí Nou

Molt prop del Molí de la Vinya trobem el Molí del Pas (222), el casal dins d’un complex important d’edificació podria ésser medieval, és troba en bon estat i conserva perfectament la maquinaria.

Al carcau hi ha dos rodets i com els seus germans una és per la mola i l’alta per la limpia, exteriorment cal destacar la rampa i el seu esglaonament.

Molí del Pas
Molí del Pas

Molí del Pas

Vista del Riu Montlleó, amb el Molí del Pas a la vora del riu i el Mas de Montlleó a la dreta

Vista del Riu Montlleó, amb el Molí del Pas a la vora del riu i el Mas de Montlleó a la dreta

Continuant pel riu a la dreta, trobem El Batanet, possiblement un molí draper, el casal està en ruïnes i no hi ha maquinaria.

El Batanet

El Batanet

Vista del Batanet

Vista del Batanet

Aigües amunt trobem el Molí la Cova (221) a 10 m. del llit del riu, el casal amb habitatge, dependències i forn de pa, és troba en regular estat de conservació, el trobem datat al S. XIII, de bassa allargada i petita surt una rampa curta i ampla, les moles són catalanes, molí d’una mola resten elements de la maquinaria,la limpia és troba en bon estat, és a la revoltonada.

Vista del Molí la Cova

Vista del Molí la Cova

Molí la Cova

Molí la Cova

Prop del riu i a la dreta trobem el Molí més Alt o Molí Colau, (220), el casal e la 2ª meitat del XVII és d’un pis amb dependències comunes i ben conservat, a hores d’ara se’n fa un aprofitament agrícola i ramader, a la sala de moldes tots els elements “limpia” inclosa són en bon estat llevant el carcau que el riu a ensorrat, és molí d’una mola, aquestes són catalanes, té una rampa sense esglaonaments, la bassa és ben esquifida.

Vista del Molí Colau

Vista del Molí Colau

Molí més alt o Molí Colau

Molí més alt o Molí Colau

Ja prop de l’Estrella (Terol) trobem el Molí de los Ojales, el casal té construcció nova, el molí vell, esta enderrocat i encara podem veure la sèquia i el carcau ensorrat per la sorra del riu.

Molí vell de Los Ojales, al Riu Montlleó

Molí vell de Los Ojales, al Riu Montlleó

Molí vell de Los Ojales, al Riu Montlleó

Molí vell de Los Ojales, al Riu Montlleó

Molí de Los Ojales

Molí de Los Ojales

Dalt de l’Estrella i dins el barranc Azor que desguassa al Montlleó trobem 3 molins. El primer és el Molí Lluna (217). El casal té habitatge i forn de pa, el seu estat de conservació es regular, molí de rampa manté l’esglaonament que se conserva en bon estat, a la sala de moles els dos jocs d’aquestes encara són plaçades, així com restes de la seua maquinaria.

Gronsa, moles i cabra (Molí Lluna)

Gronsa, moles i cabra (Molí Lluna)

Molí Caldero (Cup)

Molí Caldero (Cup)

El Molí Azor (218), porta el nom del barranc, el casal està enfonsat i tota la maquinaria encera resta en bon estat, molí de rampa, te dos jocs de moles, unes són catalanes les altres franceses.

A l’entrefort del barranc Azor i el riu és troba el Molí Caldero (219), del casal queden les parets, el cup és rodó de pedra lluïda esdevé en rampa a 4 m. de la boca. Dins resten dues botanes que ens fan palès l’existència de dues moles.

Molí Azor

Molí Azor

VOCABULARI

Abans hem dit que cada molí fariner té les seues característiques pròpies i depèn del lloc on es troba, en la descripció del vocabulari de les peces del molí fariners ens trobem en paraules àrabs i altres que son llatines, com a títol orientatiu i segons la documentació medieval trobada del molí de tipus andalusí donarem també el nom de la peça en àrab, així com el nom de l’element o la peça que ens a arribat avui en dia.

Assut  (parada, azud, presa)

Assut

Assut

També anomenat resclosa ,peixera, “sudd en àrab”. Es un obstacle al llit del riu amb la finalitat d’elevar el nivell de l’aigua del riu i poder desviar-la vers els marges i conduir-la després a les sèquies. Pel que fa a la seua  construcció hi ha de moltes formes i maneres, sempre buscant l’estretor del buc del riu o de la facilitat del riu per fer la desviació, el mateix moliner els feien en pedres i rames entravessades que algunes vegades calia refer-lo de nou degut a les fortes avingudes del riu. L’exemple del riu Montlleó que afecta a quatre molins ens monstre un cas distint. Ací la captació de l’aigua es fa directament des del riu a traves d’assuts. En els dos molins superiors, molí Colau i molí la Cova la utilització de l’aigua és individual, mentre que en els dos següents molí del Pas i molí la Vinya hi ha una captació i distribució comuna per a tots dos.

Elements d'un molí fariner

1. Gronsa o tremuja. 2. Mola. 3. La basseta de la farina. 4. Alçador de la mola. 5. Canaleta. 6. Arbre de la mola. 7. Roda d’alems. 8. El banc

Detall del funcionament del molí fariner

Detall del funcionament del molí fariner

Detall del cup, rodet i moles

Detall del cup, rodet i moles

Sèquia (reguer, acequia, azekiak, sangradeiro)

També canal, canalera, rec, en àrab “saquiya”. Era la conducció que se’n feia des de l’assut a la bassa o directament al molí es solia fer a la terra, a les entranyes d’una singlera o buidada en la pedra.

Bassa (bassal, bassot, toll, alberca, basatxua, estanque)

La veu àrab l’anomena “yazira”. Dipòsit on s’emmagatzemava l’aigua. La forma i la capacitat és variable generalment s’aprofita un costat del terreny i per l’altre hi ha murs grossos de contenció i les trobem elevades per donar-li pressió a l’aigua.

Trestellador (astoledor, compuerta, cadireta, pany d ‘aigua)

Estallador, era un forat gran que es tancava mitjançant una comporta a la paret de la sèquia i servia per enviar l’aigua sobrant al riu o barranc o una altra sèquia.

Cup (cubo, pozo, gaiceta)

Pou, en veu àrab “mansabb”. L’arrel s-b-b “sabb” significa vessar des de damunt i aquesta paraula justament es traduïda com “embut” un terme que descriu clarament com l’aigua es replegada per fer-la caure a pressió. Per això es un conducte vertical de poc diàmetre i força alçaria que rep l’aigua de la part més fonda de la bassa, els trobem també de “rampa” o cup inclinat, té la mateixa funció però la seua forma es inclinada, així com la llargària, secció i inclinació eren variables per aconseguir l’adequada pressió per fer moure la roda d’aleps.

Sèquia del Molinet

Sèquia del Molinet

Botana (Ullal)

Es una peça al final del cup on tanca i obri el pas de l’aigua. S’accionava des de la sala de moldre. També s’anomena pany, uix, ullal de la pala, estoledor, i em àrab “halq”.

Canalot o segitia

Rep l’aigua del cup i porta a vegades incorporat a la botana, se’n troba de ferro i de vegades es un tronc de fusta d’olivera, alzina, roure o faig.

Carcau (foso, peirao, vessador)

També “carcabà, carcal, cacau. És l’espai on hi ha l’emplaçament de la roda d’alems i també per on desguassa el molí.

Roda d’aleps (rodete, rodezno, alabs, catufols, pèndoles)

Rodet, roda d’alems, de pales, roda,  en àrab “dawalib”. Es una roda de fusta d’olivera, pedra, compacta a l’interior i oberta en multitud d’aspes a l’exterior, l’aigua que cau colpeja la part còncava dels alems imprimint un moviment de rotació que fa girar la roda, l’arbre i la mola mòbil, també segons molins podien ser verticals (tipus batà), els dos conjunts de molins del riu Montlleó presenten característiques tecnològiques i arquitectòniques similars, amb sistema de roda horitzontal.

Banc (banquet, suport, viga)

Es una peça de fusta gruixuda resistent a l’humitat encaixada al sòl perquè no puga desplaçar-se, serveix de suport al dau on anirà l’agulla de l’arbre.

Cabra

També quinal. Serveix per traure les moles i poder-les repicar, antigament se’n servien de perpals per aixecar-les i cilindres de fusta per desplaçar-les.

Carcau (Molí Marcelino)

Carcau (Molí Marcelino)

Roda d'aleps

Roda d'aleps

Detall del banc i agulla (Molí Marcelino)

Detall del banc i agulla (Molí Marcelino)

Dibuix d'una roda d'aleps o alems

Dibuix d'una roda d'aleps o alems

Dibuix d'una gronsa

Dibuix d'una gronsa

Detall de la part baixa del molí

Detall de la part baixa del molí

Detall de la sala de moldre

Detall de la sala de moldre

Gronsa o tremuja (tolva, adella, moxeca, tramoxa, tremunya)

Dipòsit de fusta on s’aboca el gra, la capacitat potser lleugerament superior a mig cafis, es a dir 6 barcelles. D’ací passava a les moles.

Boixa (boja, bucha, creueta, manilla, navella) 

Son dos taps semicilindriques de fusta de figuera que s’encaixen en el forat de la pedra de la mola i on se posava greix o cansalada de porc per lubrificar el eix de la mola.

Filoseta

Anomenada també “castanyeta, trancadell”. Mecanisme que en girar les moles retrucava acompasadament a la gronseta per on rajava el gra.

Gronseta (canalet, panereta, cadell, tocador)

Peça de fusta per on queia el gra al ull de la mola.

Limpia

Moble auxiliar per netejar el blat i era un conjunt de porgadors o garbells que anaven separant la brutícia del gra.

Estora

Aro de la mola, Riscle, tapa de la mola. Peça o funda circular que protegeix la mola i evitar que s’escampa la farina.

Les moles (volandera, mola de dalt, pedra molent, sotana, mola de baix)

Son dues peces circulars una fixa anomenada en àrab “asirra” i l’altra mòbil anomenada “ahjar”. Ja hem parlar dels materials en que estan fetes i les seues característiques tant les catalanes que funcionaven a molts molins i les franceses de la Ferté.

El molí

Edifici que trobem a la vora del rius o barrancs i on es portava el cereal per moldre’l . En veu àrab “raha”.

Molí al Riu Montlleó

Molí al Riu Montlleó

Moldre a tesa

Se molia mentre baixava aigua per la rambla, riu o barranc.

Moldre a basades

Es l’aigua de la basa quant aquesta estava plena i es podia moldre un cafis, dotze barcelles o dues taleques.

La molinà

L’aigua que ja havia passat pel molí i anava a parar a un altre molí o sèquia.

Mesura

Recipient de fusta, tenia forma cilíndrica o troncònica. Val ¼  de la barcella , 4’15 a Vinaròs o 2’07 l. a Benassal.

Mesureta

Pròpia del país Valencià, 1/32 de l’almut.

Almut 

És ¼ de la barcella, equival  4’15 l. o també 4 quarterons, 16 palmades, 32 mesuretes

Documents antics que citen els molins fariners

NOTA: “Que el  año 1752 el comendador de Vistabella quiso poner sensos en los molinos de Monleón”.

BIBLIOGRAFIA

AnarAnar a la 1a part 1 | 2 | 3 | Veure text complet Anar a la 3a partIr
Versió per a imprimir Imprimir directament
Versió per a imprimir Imprimir directament

[P.I.B.] [Benafigos] [Fòrum] [Comunicats] [Contactar]

© Penya Independent de Benafigos, 2003 - 2015

Tots els logotips, marques, noms d'empresa i qualsevol altra referència a títols protegits per la propietat industrial o intelectual que s'esmenen a esta Web són propietat dels seus titulars. Els comunicats i els missatges del fòrum, així com les notícies externes esmentades a qualsevol dels apartats d'esta Web, són responsabilitat dels seus autors respectius. Només ens fem responsables dels missatges, comunicats o notícies que estiguen firmats per la Penya Independent de Benafigos.
Les dades proporcionades en el registre d'usuari són exclusivament per a ser utilitzades dins d'esta Web. No venem ni cedim a ningú les dades de qui es registre ací. Si vols deixar de ser usuari de la nostra Web, pots donar-te de baixa sempre que vulgues, tant des del fòrum com des de l'Administració d'Usuaris de la pròpia Web (dins la secció d'Actualitat).
Servidor Creat amb Base de dades Allotjat a Per a descarregar arxius
Apache Foundation PHP MySQL Evidalia Hosting Free Download Manager
Free Download Manager
Apache 5.6.30

La teua localització: - (). El nostre servidor: - ()