Comprovant enllaços externs...Comprovant enllaços externs...
Secció de Benafigos
Dades meteorològiques de Benafigos corresponents a l’any 2008, per Jorge Marín Monferrer.
Molins fariners al Riu Montlleó, per Miguel Àngel Martí Tomàs.
Camins i Aigua, per Miguel Àngel Martí Tomàs (existeix un llibret, editat per l'Associació Cultural l'Ortisella i patrocinat per la CAM, on es recull este mateix treball).
La pedra en sec a Benafigos, per Miguel Àngel Martí Tomàs.
 
 
Les aspres moles i turons, els plans i les serralades, les rambles i barrancs saluden als caminants que s'endinsen pel terme de Benafigos i descobreixen un paisatge singular: la pedra que ha produït la natura. De fet, la roca calcària és la matriu geològica del medi, i la pedra seca és la marca històrica dels usos i de la gestió de la gent d'aquestes contrades.  
Vista de Benafigos

Mapa del terme de Benafigos

Terme de Benafigos

 

Vista aèria de Benafigos

Vistes de Benafigos

 

Benafigos és una població situada a l'interior nord-oest de la província de Castelló; perteneix a la comarca de l'Alcalatén legislativament, però històricament forma part del castell de Culla, o siga, al Maestrat; el poble es troba a 945 m. de altitud. Limita amb els termes de Culla, Atzeneta i Vistabella.

Benafigos té escampades pel seu terme municipal profusió de elements que conformen l'arquitectura de la pedra en sec: casetes de pedra, pous, aljubs, amb quilometres de parets de pedra dels assagadors i del nombrosos abancalaments del terreny... aquesta afirmació la faig amb la convicció de la singularitat del paisatge benafiguí.

 
Vista d'una caseta de pedra seca Fonts i pedra en sec  
Vista d'una caseta de pedra seca  

Els diferents paisatges del terme contenen en la seua fesomia la marca visible dels que ens han precedit en el temps i és el resultat de la col·laboració home-natura, on l'home ha transformat el paisatge d'una manera sàvia i totalment respectuosa amb el medi ambient.

L'agricultura i la ramaderia han estat la principal font de riquesa del poble i sempre ha estat condicionada a unes terres formoses però fredes, pobres pels conreus i plenes de pedres pertot arreu; calia llevar-les d'enmig per aprofitar un tros de terra aprofitable, i aguditzar l'enginy per fer construccions que serviren per aprofitar i emmagatzemar l'aigua que sovint era escassa; l'agricultura era compaginada amb la ramaderia i l'aprofitament del bosc.

També del passat ens queden els masos, que de vegades són autèntiques joies de l'arquitectura popular pel que fa a les construccions de pedra en sec, amb uns elements que es poden observar.
 
Origen i difusió  

És difícil precisar en el temps l'origen d'aquestes construccions, però ben segur que van néixer a algun indret de la conca mediterrània: Joan Rubio atribueix l'origen al Pròxim Orient i que d'allí s'haurien anat escampant als països mediterranis i a bona part d'Europa. Hi ha un ampli ventall de països mediterranis que tenen un patrimoni de la pedra en sec molt variat: Itàlia, França, Irlanda, Xipre, Grècia, Malta, etc.

A l'estat espanyol adquireixen gran importància a Catalunya, Aragó, Illes Balears, Castella i el País Valencià. Ara bé, la dimensió que arriben a adquirir a les comarques del Maestrat, Ports i poblacions properes d'Aragó (1'Anglesola, Mosquerola) converteixen a aquesta zona en un paradís pels amants d'aquestes construccions.

Cal pensar que es van començar en temps immemorials, qui sap si pels àrabs o pels primers pobladors cristians després de la reconquesta, i han anat creixent fins als nostre temps; aquest paisatge s'ha anat formant al llarg dels anys poc a poc, sense deixar constància de qui ha estat l'autor de l'obra ni la data de la seva construcció; les tendències d'aquesta arquitectura tampoc han influit ací, per tant difícilment podem datar les construccions.
 
El Paisatge  

Per a comprendre tot aquest entramat increïble de construccions de pedra, caldria dir que la pedra és una constant dins del sol benafiguí, doncs la terra no és gens agraïda i sovint es presenta solcada per importants bancs de pedra calcària que la fan inconreable. Per aguantar la superfície i la qualitat del terreny sempre ha calgut treure pedra i posar terra; a la pedra calia buscar-li un destí prop del seu origen: en primer lloc els murs d'abancalament, després les parets que envoltaven la pròpia finca i les casetes, i la que sobrava s'acumulava als paredons o pedregals. El paisatge es transforma quedant humanitzat, amb els cultius pel comsun familiar, però amb parcel·les rodejades per superfícies forestals, terres ermes que s'han destinat a l'aprofitament de la fusta i pastures pel bestiar; aquestes parcel·les són les Artigues i les serrades.

"Les Artigues" són trossos de terreny de bosc o matoll romput per a terra de llavor on es feien gavells per cremar les restes vegetals i seguidament separar la terra de la pedra grossa i col·locar-la a la caseta i parets.

"Les serrades" eren espais de terreny dedicat a pastures pel bestiar, encerclades per parets de pedra; també s'aprofitaven per traure llenya dels arbres i algun xicotet cultiu de lleguminoses.
 
Paisatge de pedra seca a Benafigos Paisatge de pedra seca a Benafigos  
Paisatge de pedra seca a Benafigos Paisatge de pedra seca a Benafigos  
Paisatges de pedra seca a Benafigos  
La pedra  

La pedra, la humil i sòbria pedra, amb la que van fer centenars i centenars de Km. de parets de pedra seca (murs, assagadors, camins, casetes, pous, etc.).

El procés de transformació de terreny improductiu començava per eliminar la vegetació espontània, després calia anar arrencant la pedra i separant-la de la terra; era també el moment de decidir on s'ubicarien els diferents elements constructius i de reservar les pedres adients per llindars, gorroneres, cantonades, etc. Per arrencar la pedra utilitzaven aixades estretes, perpals, i barrines; les pedres més grosses es trencaven amb el mall o martell.
 
Pedra i líquen La pedra  

El treball de la pedra es basa en la col·locació d'unes pedres sobre les altres, procurant aconseguir estabilitat, funcionalitat i estètica. La norma del bon paredador diu que tota pedra ha d'estar damunt de dos pedres i n'ha de tenir dos al damunt; la millor pedra per paredar és la plana, tipus llosa, doncs són fàcils de manejar, assenten bé les unes amb les altres i donen un resultat de solidesa. La pedra no era matèria prima sinó un destorb a treure del terreny; per tant, s'havia de treballar amb qualsevol tipus de pedra, inclosos els bolos arrodonits i irregulars: lògicament, el resultat no era el mateix. La pedra ha d'estar ben assentada per a aconseguir estabilitat i que la superfície de contacte amb les inferiors sigui màxima; per això es posen falques amb pedres adequades a totes les juntes possibles. Un bon paredador no és aquell que agafa una pedra i li troba lloc adequat; ben al contrari, és el qui agafa la pedra adequada per a cada lloc: l'elegeix sense dubtar. La pedra que encaixa a la perfecció a un determinat lloc; sols així es podran aconseguir construccions harmòniques sense forats. L'instrumental per paredar és ben simple: el martell, llaona, maca de fusta, tascons, escarpre, perpal i perpalina, ganxos, pala, aixades estretes i el mall, plomada.

No sempre al paredar s'utilitzava el cordell, de vegades les parets tenen unes curvatures que li donen un encant; aquesta gent són artesans anònims, gent del poble dels quals no ens han quedat testimonis escrits, sols les seues obres d'art que conformen un paisatge molt peculiar, testimoni de formes de vida anterior i de plena utilitat en l'actualitat; no eren professionals, eren ramaders, llauradors coneixedors d'una tècnica transmesa de pares a fills, ja que eren xicotets propietaris i no podien tenir gent contractada: havien de ser ells. Els pastors també han estat altres constructors de pedra i del seu manteniment; mentre pasturaven les ovelles han anat construint les parets que aleshores tanquen serrades i assagadors, construint casetes i tornant portells o solsides, sense portar cap eina i sols amb les seues mans.
 
Assagador de la Cormana Assagador del Mas de la Porrona  
Assagador de la Selleta  
Assagadors o camins de ramat  
Les casetes  

De l'interessant patrimoni de l'arquitectura de la pedra en sec, les casetes són les obres majors de la pedra seca; són construccions fetes únicament de pedra, on la coberta es resol per mig d'una falsa volta, assolint un nivell d'impermeabilitat i de solidesa sorprenent. Reben nombrosos noms: barraques de vinya, catxerulos, cabanes, etc. A Benafigos se les coneix senzillament amb el nom de casetes o barraquetes de pedra seca.

A l'hora de decidir fer una caseta amb coberta de pedra o teula, els factors a tenir en compte no eren ni la tradició respecte a l'entorn ni la durabilitat: una caseta amb coberta de teula suposava comprar materials i buscar a un obrer professional, mentre que la coberta de pedra es feia amb els materials que hi havia al terreny; de fet, podriem dir que les casetes de pedra en sec són més pròpies de les partides més pobres, mentre que a les terres més fèrtils abunden les de teula.

 
Caseta de pedra en sec

Foto 1

Caseta de pedra en sec

Foto 2

 

La varietat tipològica és amplíssima; resulten sorprenents les característiques d'algunes d'elles (volum, superfície, altària, riquesa i varietat de formes, així com la depurada tècnica pel que fa a la disposició i tractament de la pedra).

En un clima inhòspit, les casetes de pedra a Benafigos són fetes amb la funció de servir de refugi davant les inclemències del temps per a pastor i llauradors; no és una construcció pensada per viure-hi, contradient a alguns autors. Ara bé, si que hem trobat casetes amb una porta molt tosca, porta no posada com signe d'habitació permanent, sinó senyaladora del seu ús (guardar atifells de llaurança, palla per l'animal, etc.).

La construcció és propietat personal de l'amo de la finca, tot i que també solen ser de propietat mancomunada, es a dir, es construïen i mantenien per a diferents veïns que tenien els camps de cultius afrontats i solen ser construccions grans. També explica el primitivisme de les construccions una sola estança on de vegades poden haver animals i persones.

Al haver-hi centenars de casetes dintre del terme de Benafigos caldrà buscar diferència i agrupar-les en diferents tipologies.

  1. Per les dimensions:
    • Menudes: Són aquelles que escassament permeten refugiar-se una o dues persones; solen estar integrades a parets o marges o bé ai1lades en les serrades.
 

Caseta de pedra en sec menuda

Foto 3

Caseta de pedra en sec menuda

Foto 4

 
    • Mitjanes: Són les considerades normals, amb superfície interior superior a 2 m² i permetien refugiar-se amb certa comoditat un grup de vàries persones; se solen trobar en la major part del terme de Benafigos.
 

Caseta de pedra en sec mitjana

Foto 5

Caseta de pedra en sec mitjana

Foto 6

 
    • Grans: Serien aquelles casetes que sobresurten per les seues mides i es poden refugiar persones i animals.
 

Caseta de pedra en sec gran

Foto 7

Caseta de pedra en sec gran

Foto 8

 
  1. Per l'ús:
    • Refugis de pastor.
    • Refugis pel bestiar.
    • Refugis propis de les finques agrícoles.
 

Caseta de pedra en sec utilitzada com a refugi de pastors

Foto 9

Caseta de pedra en sec per bestiar

Foto 10

 

Caseta de pedra en sec per bestiar

Foto 11

Caseta de pedra en sec a una finca agrícola

Foto 12

 
  1. Per la seua ubicació:
    • Casetes de serrada: Normalment, són casetes per refugiar-se els pastors de les tempestes, fred i arabogues, són de petites dimensions i fetes pels propis pastors; solen ser arrodonides, de porta estreta, orientades d'esquena al vent de dalt (nord-est) i de pedres de petit tamany. De vegades, no cap una persona dreta i solen estar aïllades a les serrades; també solem trobar casetes de grans dimensions destinades a refugi del bestiar.
    • Casetes de finques de cultiu: Són més grans per poder refugiar-se més d'una persona; havia de servir per guardar el fato (menjar) i de vegades, temporalment, la collita o l'animal de treball.
  2. Per la seua situació:
    • Aïllades.
    • Integrades.
    • Adossades, quan s'han fet aprofitant alguna paret de la finca.
    • Contraterrer. És el tipus de caseta de finques abancalades, on sol haver una part de caseta que actua de mur de contenció de terres.
 

Caseta de pedra en sec aillada

Foto 13

Caseta de pedra en sec integrada

Foto 14

 

Caseta de pedra en sec adossada

Foto 15

Caseta de pedra en sec contraterrera

Foto 16

 
  1. Per la forma de la planta:
    1. Forma exterior:
      • Rodones o arrodonides.
      • En forma de quadrilàter. Són les més evolucionades i difícils de fer.
      • Irregulars.
    2. Forma interior:
      • Rodones o arrodonides.
      • En forma de ferradura.
      • En forma de quadrilàter. És la més espectacular si tenim en compte que la volta és rodona.
      • Irregulars.
      • Amb habitatges múltiples.
 

Caseta de pedra en sec rodona

Foto 17

Caseta de pedra en sec quadrada

Foto 18

 

Caseta de pedra en sec irregular

Foto 19

Caseta de pedra en sec

Foto 20

 

Caseta de pedra en sec

Foto 21

Caseta de pedra en sec

Foto 22

 
  1. Per l'obertura d'entrada:
    • Amb llindar. El llindar és una pedra que, per les seues dimensions, carrega suficientment sobre la cantonada i suporta el pes que li correspon de la coberta; quan la dimensió del llindar ho permetia, l'obertura es feia amb cantonades rectes. Si es volia fer una obertura molt ampla, a partir de certa alçada es començaven a inclinar les cantonades cap a l'obertura i així servia una pedra més menuda.
    • Sense llindar.
      • D'aproximació o arc apuntat. S'aproximen les cantonades progressivament fins arrivar a ajuntar-se, formant un arc apuntat.
      • Arc de dues dovelles.
      • Arc rebaixat.
      • Arc de mig punt.
      • Arc primitiu.
    • Doble llindar.
 

Caseta de pedra en sec

Foto 23

Caseta de pedra en sec

Foto 24

 

Caseta de pedra en sec

Foto 25

Caseta de pedra en sec

Foto 26

 

Caseta de pedra en sec

Foto 27

Caseta de pedra en sec

Foto 28

 
Cobriment  

A l'hora de cobrir, la tècnica més utilitzada és la falsa volta, que s'aconsegueix mitjançant l'aproximació de filades. Consisteix en anar sobreposant lloses que a cada filada aniran sobresortint un o dos dits pel damunt de l'anterior filada; d'aquesta manera, aguanten el pes de les pedres per què no caiguin quan es posa la següent filada. Han de tenir una lleugera inclinació (150º) per a que pugui permetre a la coberta escopir l'aigua i sia impermeable; quan les filades tanquen la volta, aquesta es tanca amb una llosa plana anomenada "cobertera", la qual es podia apartar i facilitar la ventilació o la sortida de fum.

Altres tipus de coberta serien la d'arcades successives, la mixta i la plana. La mixta és una combinació de falsa volta i coberta plana; la plana es solia fer amb cabirons o barres de ginebres i savines per suportar les lloses i després es solien cobrir amb una capa de terra i pedruscall.

 

Cobriment de les casetes de pedra seca

Foto 29

Cobriment de les casetes de pedra seca

Foto 30

 

Cobriment de les casetes de pedra seca

Foto 31

Cobriment de les casetes de pedra seca

Foto 32

 
Elements complementaris  

Després d'haver parlat de tots els elements i tècniques constructives de les casetes de pedra, donarem un cop d'ull als elements complementaris que podem trobar tant a l'interior com a l'exterior de les construccions.

Els constructors, una vegada alçats els murs interiors, preveien una sèrie de forats amb diferents utilitats, per proporcionar una mica de vida a les tasques agrícoles.

  • Armaris frescals. El seu nom ho indica: eren fets a la part baixa de la caseta, als llocs més ombrius; al aixopluc els trobarem a l'exterior, fets a les parets. Estan construits amb força gràcia, amb llinda, arc de descàrrega i alguns amb una curiosa combinació de pedres. La funcionalitat era guardar els canters per a aprofitar la frescor de l'aigua; a la part de Catalunya els anomenen "cocons". Hi ha altres tipus de cavitats, fetes a una alçada d'1,20 m. i 0,60 m. de fondària on guardaven el menjar; a alguns d'aquestos armaris també es guardaven els arreus dels animals de càrrega, les portadores i atifells necessaris per treballar els camps.
 

Aramari frescal de paret

Foto 33

Aramari frescal exterior

Foto 34

 
  • Les menjadores pròpiament dites són de tamany variable; en elles es posava el forratge dels animals de càrrega.
  • Espitlleres. Eren petits forats oberts a les parets per tenir contacte visual amb l'exterior. Ajudaven a la ventilació i la il·luminació de la caseta.
  • Viseres. Són pedres que es col·locaven per dalt de la llinda per protegir el portal de l'aigua.
  • Paravents. Eren parets més o menys llargues que arrancaven d'un lateral de la caseta i la seva misió era la de protegir l'entrada a l'habitacle dels vents dominants de la zona.
  • Aljubs. Eren construccions fetes per recollir i guardar les aigües de pluja; eren dipòsits subterranis coberts i amb un broc exterior per on s'agafava l'aigua; la capacitat es feia segons les necessitats de consum de l'agricultor.
  • Llocs per fer foc als mesos més crus de l'hivern.
  • Casetes amb porta. Al terme de Benafigos hi ha poques casetes amb porta per tancar-les, a diferència de les casetes de teula, que solen tenir sempre porta.
  • Complements exteriors. Era freqüent construir elements que podien ser útils i fer l'estada més acollidora; aquestos elements serien els pedrissos, les taules de pedra, foguers, etc.
 

Caseta de pedra en sec amb paravents

Foto 35

Caseta de pedra en sec

Foto 36

 

Caseta de pedra en sec

Foto 37

Caseta de pedra en sec amb porta

Foto 38

 

Caseta de pedra en sec

Foto 39

Caseta de pedra en sec

Foto 40

 

L'època de rnajor aprofitament és l'estiu. La majoria dels fruits de secà maduren i, una vegada collits s'han d'ernrnagatzemar en un lloc adequat; per açò les casetes tenen una funció i una importància capital: el gruix de les parets i del sostre i els rnaterials emprats feren que l'aillament tèrmic, acústic i el visual fos alt.

Les casetes estan orientades cap al migdia solar; així s'aconseguia treure el màxim profit de la calor que dóna el sol, alhora que s'evitaven els vents de cerç (mestral o seré) i de tramuntana. Algunes casetes tenen paravents que la resguardaven dels vents predominants.

La flora i la vegetació tenen una associació molt important en les casetes de pedra; l'ombra que produeixen i el grau d'humitat que conserven les pedres faciliten el desenvolupament d'una sèrie de plantes, tant a l'interior com a l'exterior de la caseta, a vegades adherides, altres aillades o integrades a l'entorn.

Solem trobar espècies colonitzadores, que apareixen exclusivament entre les pedres o incrustades en aquestes: són els líquens; els més abundants són les espècies Xantoria i Verrucaria. Les molses acaparen les zones menys assolellades; les falgueres tenen una destacada presència en aquest medi: Pteridium aquilinum, Doradilla (ceterach officinarum)...

Pel que fa a les plantes superiors, el crespinell (Sedum sp) i barrenets (Umbilicus rupestris) aporten part de la floració a les pedres de les construccions. També trobem plantes enfiladisses, especialitzades en créixer entre els murs de pedra: la Morella roquera (Parietaria officinalis) o l'Heura (hedera helix).

Altres plantes i arbust que solem trobar en el entorn son els següents: Esbarzer (Rubus), Esparreguera (aspergus sp), Aritjol (smilax aspera), Lliris de Sant Josep (Iris germànica), Sempreviva (Sempervivum tectotum), Argelaga (Genista), Coscolla (Quercus coccifera), Roser de marge (Rosa canina)...

Com a arbusts podem destacar la Savina (Juniperus phoenicea), el Saüc (Sambucus nigra), l'Arc Blanc (Crataegus monogyma) o l'Aranyoner (Prunus spinosa).

Hui en dia, perdut l'ús agrícola de moltes partides del terme i la disminució de la cabanya ramadera, les casetes van caient i les parets afonant-se a causa de les pluges, nevades, vents i algun desaprensiu que veu negoci en les pedres planes fàcils d'agafar i portar; és un patrimoni que no resulta gens fàcil de mantindre. Les construccions de pedra en sec constituïxen per a Benafigos i els pobles dels voltants un patrimoni d'un valor paisatgístic i etnològic incalculable; serà necessari unir l'esforç de tots (propietaris, administracions i ciutadania en general) per a frenar la deterioració. No puc ocultar l'especial predilecció que tinc per aquestes construccions, doncs per a mi son com a xicotets santuaris plens de solitud i silenci; a l'interior es respira pau i tranquil·litat i, com hem dit, són construccions que haurien de gaudir de major predicament social. He volgut fer una aproximació al patrimoni de la pedra en sec a Benafigos, ja que l'objectiu d'aquestes línies és donar a conèixer aquest tresor paisatgístic, senzill i humil però mai vulgar ni intranscendent. Voldria acabar donant les gràcies a la Penya Independent de Benafigos per la seua web i que tothom puga conèixer aquesta parcel·la de la nostra cultura.

 
 

Al poble de Benafigos, gelós conservador de les seues tradicions, a Mª Àngels, Ivan i Miguel que suporten pacientment la meua dèria per esta atracció cap al nostre entorn, els nostres orígens i el nostre patrimoni.

 
  Miguel Àngel Martí Tomàs  
Versió per a imprimir Imprimir directament
Versió per a imprimir Imprimir directament

[P.I.B.] [Benafigos] [Fòrum] [Comunicats] [Contactar]

© Penya Independent de Benafigos, 2003 - 2015

Tots els logotips, marques, noms d'empresa i qualsevol altra referència a títols protegits per la propietat industrial o intelectual que s'esmenen a esta Web són propietat dels seus titulars. Els comunicats i els missatges del fòrum, així com les notícies externes esmentades a qualsevol dels apartats d'esta Web, són responsabilitat dels seus autors respectius. Només ens fem responsables dels missatges, comunicats o notícies que estiguen firmats per la Penya Independent de Benafigos.
Les dades proporcionades en el registre d'usuari són exclusivament per a ser utilitzades dins d'esta Web. No venem ni cedim a ningú les dades de qui es registre ací. Si vols deixar de ser usuari de la nostra Web, pots donar-te de baixa sempre que vulgues, tant des del fòrum com des de l'Administració d'Usuaris de la pròpia Web (dins la secció d'Actualitat).
Servidor Creat amb Base de dades Allotjat a Per a descarregar arxius
Apache Foundation PHP MySQL Evidalia Hosting Free Download Manager
Free Download Manager
Apache 5.6.30

La teua localització: - (). El nostre servidor: - ()